Recitació d'un poema

Ja ha arribat el dia, em toca recitar un poema que he escollit de Miquel Martí i Pol, del llibre Bon Profit.
Els meus companys comencen a recitar, el meu cap no pot parar de pensar en el meu poema mentre cada cop hi ha més nervis.
Ja ha arribat el meu torn, m'aixeco i em poso cara el públic. Les cames em fan figa. Em situu i respiro fons. Començo a parlar: "He escollit un poema de Miquel Martí i Pol. Es titula: croquetes" (és un poema molt curt, però que em demana molta expressivitat).
Recito el poema i me'n torno amb un somriure al meu lloc, però encara amb les cames tremolant.

Estic orgullosa de com ha sortit la recitació, encara que per els nervis he recitat el poema més ràpid del que tenia previst.

Aquesta ha sigut la meva experiència en el moment de la recitació del poema. He patit una mica a l'hora de recitar, ja que moltes vegades els nervis em traicionen i no sé com em sortirà, però en el fons m'ho he passat bé, he pogut utilitzar alguns recursos que em donava el llibre "com parlar bé en públic", he pogut recitar el poema amb un somriure a la cara i he pogut expressar-me corporalment. Per a mi ha estat tot un èxit.

Com parlar bé en públic

A la classe de comunicació oral, escrita i digital hem llegit un llibre: Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Personalment, sóc una persona que li costa molt controlar els nervis a l'hora de fer una exposició oral, aquest llibre, a part de ser una ajuda per saber controlar-los, també ha sigut una guia per saber controlar el to de veu, la mirada, la posició i expressió corporal, com preparar-se un guió...

La dinàmica de fer participar al públic, crear un clima distès i fer-lo sentir còmode, inconscientment, fa que tu també et sentis millor, els nervis disminueixin, i l'exposició sigui més fluida.

Aquest llibre, no només em serveix per exposicions orals de treballs, sinó que també serveix per apropar-me al públic infantil, per exemple, en la narració de contes o exposicions a l'aula quan canvies el to de veu i l'expressió de la cara, despertes en els nens la curiositat, l'atenció i el "què em diràn ara?"

El parlar en públic ha sigut per a mi un repte personal que fins ara el veia com impossible, però que pautada per el llibre he pogut fer avanços importants, i no descarto que amb el temps vagi cada cop millor.

Els debats

Avui a classe hem fet un debat, el tema era: els alumnes tenen avui en dia l'autoritat a l'aula?
El meu grup hem defensat a favor d'aquesta pregunta, malauradament, avui en dia, els alumnes tenen l'autoritat a l'aula.

Ens ha sigut prou fàcil defensar aquest tema, ja que avui en dia hi ha moltes notícies que ens informen de desgràcies que passen a les aules causades per els alumnes. Aquí deixo un enllaç amb un exemple, és d'una sala de premsa que ens parla de l'autoritat a les aules (clik aquí)

Abans del debat, hem passat molts nervis, pensant sobretot en les preguntes que ens podríen fer els de l'equip contrari i en com ens podríam defensar, però que per sort hem pogut respondre sense cap problema.

El nostre grup hem quedat molt satisfetes de la feina realitzada.

Revistes escolars

Avui a classe hem fet un repàs general dels recursos que s'ofereixen en una guia penjada al blink, els recursos son aquests: Pràctica compartida, Projectes en Xarxa, Webs de centres, Revistes escolars, ButlleTIC , XTECRàdio, Bitàcola de mestra TIC, Contes del món, Bloc de l'Edu3.cat, Bloc de música, De les TIC a les TAC, Edu365.cat

Per grups hem analitzat aquests recursos. El meu grup, compost per la Julia Martín, Clara Viñas i jo, hem analitzat les revistes escolars. a continuació he penjat la presentació que hem fet:

Eduwiki

Des de petit grup hem elaborat un article per a Eduwiki. És un projecte escolar de creació col·lectiva de coneixement. Aquest article tracte sobre la papiroflèxia.

Territori

A TIC i a comunicació oral, escrita i digital, ens van dir que haviem de fer un treball per parelles, el títol del qual havia de ser "Territori". La Natàlia Nolla i jo vam decidir fer-lo juntes, perquè al sentir la paraula territori, les dues vam pensar en Catalunya, ja que és un territori que compartim les dues i ens estimem molt. . El problema va ser que Catalunya és un tema molt ampli, i la presentació no podia durar més de 10 minuts, així que vam escollir un tema relacionat amb la nostra terra, aquest va ser: la cultura i tradicions catalanes, vam pensar que és un tema que va bé fer una repassada ràpida.
En aquest treball era important utilitzar una bona presentació amb recursos utilitzats a TIC i era important fer una bona exposició oral, ja que tenim un llibre "com parlar bé en públic" com a pauta que ens van donar a Comunicació oral, escrita i digital.



Dimarts 24 de novembre vam tenir l'exposició del treball. Jo estàva molt nerviosa perquè era el primer dia que feiem les exposicions d'aquest treball, però finalment la presentació ens va anar prou bé, encara que vam tenir algun petit problema tècnic amb les cançons que no vam poder escoltar i el temps se'ns va anar una mica de les mans. Però tant la Natàlia com jo, vam quedar prou satisfetes de la feina feta.

La meva experiència en una aula de P3

El dimarts de la setmana passada vam acompanyar a un alumne de 3r curs d'eduacció infantil per veure com és un dia de pràctiques a l'escola.
Jo vaig anar a l'escola Pia Santa Anna de Mataró, vaig estar en una aula de P3 que es deia "les cuques de llum".

Vam arribar de bon matí a l'aula, la mestra ens va presentar als seus alumnes, ens vam posar en rotllana i vam fer el que els hi diuen el "bon dia". Després van jugar a ser pintors, i la mestra els hi va ensenyar els colors primaris, i un per un, amb un caballet i pinzells van fer els seus dibuixos. Després van obrir els racons de joguines i contes, i van estar jugant fins l'hora d'anar al pati. Després del pati es van posar en fila per anar a dinar.
Per la tarda van fer "punxons" van tenir que punxar amb un punxó un caminet en una cartulina, i després van estar jugant i escoltant cançons. Després van sortir una estona al pati, i per acabar el dia, van escoltar una cançó que els hi havia agradat molt i van venir els pares a buscar-los. Els infants van ensenyar les seves obres d'art que havien fet amb pintura pel matí als seus pares.

Per mi ha sigut una experiència extraordinària, crec que definitiva per acabar-me de convèncer que realment en un futur em vull dedicar a ser mestre d'infantil.

Mapa conceptual

A classe ens han ensenyat a utilitzar el Cmap Tools, i jo he posat un exemple.

softcatalà

Hem tingut que fer una presentació d'una pàgina web.
La Natàlia Nolla, la Carlota Juclà, la Cristina Cervera i jo hem fet la presentació de Softcatalà, que és la presentació que hi ha penjada.

Ordinadors a les aules

l'Albert Isanta, la Laia Blanco, la Cristina Grau, la Natàlia Nolla i jo hem fet per mitjà del google docs, una presentació sobre els ordinadors a les aules.



Hem creat un formulari on es plantejen preguntes sobre el benefici o perjudici dels ordinadors portàtils a l'aula i la preparació del docent davant els nous reptes que ens planteja les noves tecnologies.
Aquí he deixat un enllaç amb el formulari i un altre amb les respostes a les preguntes:

formulari

respostes

Correcció. Qui ets tu?

La Natàlia, una noia de 18 anys que viu a Mataró, és una noia amb la que comparteixo una gran experiència com és la carrera d’educació infantil a Blanquerna.
Físicament no gaire alta, sempre du la seva melena a l’aire, una bonica melena fosca, llarga i ondulada, té un petit somriure i una mirada molt dolça, té uns ulls molt especials, difícil de definir el color, entre marró i verd.
És una noia molt femenina i elegant, sempre porta moltes polseres als braços i un conjunt d’arrecades que li pengen a les orelles.
La Natàlia és una noia que a primera vista sembla una mica tímida però quan la coneixes és una noia dolça, alegre i de molt bona companyia.
He escollit descriure-la a ella perquè des de el primer dia que m’ha donat confiança, i estic molt a gust al seu costat.
És una bona catalana, estima molt la seva terra, i és molt “culer”.

Windows Movie Maker

Avui a classe ens han ensenyat a crear vídeos amb el programa Windows Movie Maker.

Primer hem utilitzat un programa de so (Audicity) en aquest programa hem inserit un audio i hem ensegistrat la nostra veu a sobre.
després hem utilitzat el programa Windows Movie Maker, que serveix per fer videos. Hem inserit l'audio que hem fet amb l'audicity i després hem incorporat una imatge.
finalment amb el Windows Movie Maker, hem escrit la lletra del poema.
Aquest ha estat el resultat:




poema: pa amb tomàquet, de Miquel Martí i Pol.

Qui ets tu?

Natàlia: dolça, alegre i elegant

La Natàlia és una noia de 18 anys, viu a Mataró, físicament és una noia no gaire alta, sempre du la seva melena a l’aire, una bonica melena fosca i ondulada, té un petit somriure i una mirada molt dolça, té uns ulls molt especials, difícil de definir el color, entre marró i verd.

He escollit descriure-la a ella perquè des de el primer dia que m’ha donat confiança, i estic molt a gust al seu costat. És una noia amb la que comparteixo una gran experiència com és la carrera d’educació infantil a Blanquerna.

Sempre va molt femenina i elegant, du moltes polseres als braços i va molt arreglada.

La Natàlia és una noia que a primera vista sembla una mica tímida però quan la coneixes és una noia dolça, alegre i de molt bona companyia.

És una bona catalana i molt “culer”.

Revista GUIX d'infantil

Fitxa tècnica de la revista:

- Qui la publica? És una publicació editada per Editorial Graó des de 1991.

- Darrer número: El darrer número és el 49.

- Autora: Amparo Tomé, Susana López Castro, Ana Díaz (i altres)

- Seccions: Les seves seccions són: parlem de, el dia a dia, Idees, intercanvi d'experiències, reflexió, finestra oberta, i tu que en penses?, miscel•lània i Humor.

- Aspectes formals: La revista guix destaca pel seu disseny innovador, la seva estructura senzilla. Conté fotografies en blanc i negre i un lèxic senzill. Els seus articles són llargs tot i que hi ha algún més curt

- Utilitat per a nosaltres: Aquesta revista ens ajuda a estar al dia de l’actualitat educativa.

- A qui va adreçada: Va adreçada a tot aquell que vulgui estar al dia de l’educació Catalana, però sobretot al professorat d’educació infantil, llar d'infants i escoles infantils.

Article:

"Com s'hauria d'acollir el professorat nou?"

Segons Judith Surroca i Solé, una mestra d’educació infantil diu que els joves sortim de les escoles de pedagogia amb molt poca experiència, però ningú ens ha de justificar els errors per ser joves, ni ens ha d’ignorar per tenir menys pràctica o coneixements. Hi ha mestres veterans que ens escolten i ens donen la seva opinió amb empatia i alhora aconsellant-nos mitjançant arguments basats en la seva pròpia pràctica laboral.
El millor per a l’escola és que se’ns aculli, se’ns informi, se’ns aconselli, se’ns qüestioni i se’ns escolti.

Susana López Castro, una educadora infantil, ens diu que com a persona i com a professional, és important que la persona que s’incorpora trobi un equip educatiu que l’ajudi a integrar-se i a vincular-se al centre, al projecte d’escola, a l’equip...
Un equip obert a les noves idees que la persona nouvinguda pugui aportar i que sempre l’animi a compartir experiències antigues.

video emocions

edu3.cat

Avui ens han ensenyat a publicar un video de la web edu3.cat al bloc amb un hipervincle cap a la web.

Qui sóc jo?

Mai m'havia parat a pensar qui sóc jo realment.
En aquesta classe ens hem parat a pensar una estona en qui som nosaltres mateixos, i no m'ha sigut gens fàcil poder respondre a aquesta pregunta, ja que jo sóc moltes coses alhora. Sóc filla, amiga, germana, estudiant, cosina, companya... Sóc tantes coses que no sabia per on començar a escriure. Així que m'he basat a fer una petita descripció de qui sóc jo des del meu punt de vista:

"Jo sóc una noia tímida, em fa molta vergonya parlar en públic, ser el centre d'atenció d'un grup. Al principi, a causa de la timidesa semblo una persona tancada, però quan agafo confiança, em considero una persona més oberta i riallera.
Lluito per els meus objectius, com per exemple, tota la vida he volgut ser mestre i durant els anys escolars m'he esforçat al màxim per poder arribar on sóc ara, a blanquerna estudiant educació infantil.
M'agrada molt fer esport, sobretot jugar a futbol, i no em perdo cap partit del Barça."


Un cop escrites les nostres descripcions, les vam barrejar i vam llegir algunes de les dels nostres companys. Només vam poder llegir unes poques, però suficients per sentir-me identificada amb la d'algun company i per conèixer algunes de les persones que m'acompanyaran durant els quatre anys de la meva carrera.

Va ser una activitat molt emotiva. Em va agradar molt. Ara hem de fer una altra activitat que es titularà Qui ets tu? que més endavant comentaré.

L'art de saber escoltar. Escoltar i sentir

- Definició:
1. Escoltar --> intencional
2. Sentir --> percebre un so

- Escoltar:
1. Entendre el què i el perquè
2. concentració per desxifrar el missatge
3. Seleccionar i distingir

- Sentir:
1. Sentits externs

- Conclusió:
1. Ensenyar perquè no fallin els mecanismes

L'escolta és un acte internacional, es defineix com sentir amb delicadesa i cura, en canvi sentir és percebre un so.
L'art d'escoltar és la condició de possibilitat de la parla, sense aquest no hi ha diàleg.
El principal objectiu és comprendre l'altre, tenir una certa concentració per desxifrar el missatge i també és una manera de manifestar el respecte cap al receptor. A diferència del sentir, l'escolta es pot evitar, ja que pots fer-ho veure.
Pel que fa el sentir és un acte que va lligat als nostres sentits externs.
Finalment, creiem convenient que hauríem d'ensenyar a escoltar, per tal que no hi hagi un món on fallin els mecanismes de comunicació a conseqüència de no escoltar.

Mozilla Firefox

A la primera classe de gestió de la informació i TIC, hem après com poder organitzar bé la informació d'internet mitjançant el Firefox.

1. Hem après a poder trobar una paraula en una pàgina web amb facilitat (ctrol + F)

2. Afegir una nova pestanya per obrir una altra web (ctrol + T)

3. També hem après a afegir complements al Firefox, com:

- El corrector en el correu electrònic: s’ha de clikar amb el botó dret del ratolí a l’espai on s’escriu el text, i anar a l’opció afegir correcció, afegir a Firefox i finalment reiniciar el Firefox.

- El foxtab: aquest programa serveix per trobar més fàcilment una pàgina web quan en tens moltes obertes.

- Un bloc de notes: ens permet seleccionar i guardar en línia textos, fragments o fotografies mentre naveguem en el nostre correu de gmail; d’aquesta manera hi podem accedir des de qualsevol ordenador. També ens permet organitzar la informació guardada a través d'etiquetes i comentaris.

- google reader: és un lector de RSS que ens permet accedir i organitzar totes les notícies que tracten un mateix tema (per exemple tenir guardades totes les notícies d'un diari determinat que tractin un tema que ens interessa, o guardar un determinat programa de ràdio).