Ja ha arribat el dia, em toca recitar un poema que he escollit de Miquel Martí i Pol, del llibre Bon Profit.
Els meus companys comencen a recitar, el meu cap no pot parar de pensar en el meu poema mentre cada cop hi ha més nervis.
Ja ha arribat el meu torn, m'aixeco i em poso cara el públic. Les cames em fan figa. Em situu i respiro fons. Començo a parlar: "He escollit un poema de Miquel Martí i Pol. Es titula: croquetes" (és un poema molt curt, però que em demana molta expressivitat).
Recito el poema i me'n torno amb un somriure al meu lloc, però encara amb les cames tremolant.
Estic orgullosa de com ha sortit la recitació, encara que per els nervis he recitat el poema més ràpid del que tenia previst.
Aquesta ha sigut la meva experiència en el moment de la recitació del poema. He patit una mica a l'hora de recitar, ja que moltes vegades els nervis em traicionen i no sé com em sortirà, però en el fons m'ho he passat bé, he pogut utilitzar alguns recursos que em donava el llibre "com parlar bé en públic", he pogut recitar el poema amb un somriure a la cara i he pogut expressar-me corporalment. Per a mi ha estat tot un èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada