Recitació d'un poema

Ja ha arribat el dia, em toca recitar un poema que he escollit de Miquel Martí i Pol, del llibre Bon Profit.
Els meus companys comencen a recitar, el meu cap no pot parar de pensar en el meu poema mentre cada cop hi ha més nervis.
Ja ha arribat el meu torn, m'aixeco i em poso cara el públic. Les cames em fan figa. Em situu i respiro fons. Començo a parlar: "He escollit un poema de Miquel Martí i Pol. Es titula: croquetes" (és un poema molt curt, però que em demana molta expressivitat).
Recito el poema i me'n torno amb un somriure al meu lloc, però encara amb les cames tremolant.

Estic orgullosa de com ha sortit la recitació, encara que per els nervis he recitat el poema més ràpid del que tenia previst.

Aquesta ha sigut la meva experiència en el moment de la recitació del poema. He patit una mica a l'hora de recitar, ja que moltes vegades els nervis em traicionen i no sé com em sortirà, però en el fons m'ho he passat bé, he pogut utilitzar alguns recursos que em donava el llibre "com parlar bé en públic", he pogut recitar el poema amb un somriure a la cara i he pogut expressar-me corporalment. Per a mi ha estat tot un èxit.

Com parlar bé en públic

A la classe de comunicació oral, escrita i digital hem llegit un llibre: Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Personalment, sóc una persona que li costa molt controlar els nervis a l'hora de fer una exposició oral, aquest llibre, a part de ser una ajuda per saber controlar-los, també ha sigut una guia per saber controlar el to de veu, la mirada, la posició i expressió corporal, com preparar-se un guió...

La dinàmica de fer participar al públic, crear un clima distès i fer-lo sentir còmode, inconscientment, fa que tu també et sentis millor, els nervis disminueixin, i l'exposició sigui més fluida.

Aquest llibre, no només em serveix per exposicions orals de treballs, sinó que també serveix per apropar-me al públic infantil, per exemple, en la narració de contes o exposicions a l'aula quan canvies el to de veu i l'expressió de la cara, despertes en els nens la curiositat, l'atenció i el "què em diràn ara?"

El parlar en públic ha sigut per a mi un repte personal que fins ara el veia com impossible, però que pautada per el llibre he pogut fer avanços importants, i no descarto que amb el temps vagi cada cop millor.

Els debats

Avui a classe hem fet un debat, el tema era: els alumnes tenen avui en dia l'autoritat a l'aula?
El meu grup hem defensat a favor d'aquesta pregunta, malauradament, avui en dia, els alumnes tenen l'autoritat a l'aula.

Ens ha sigut prou fàcil defensar aquest tema, ja que avui en dia hi ha moltes notícies que ens informen de desgràcies que passen a les aules causades per els alumnes. Aquí deixo un enllaç amb un exemple, és d'una sala de premsa que ens parla de l'autoritat a les aules (clik aquí)

Abans del debat, hem passat molts nervis, pensant sobretot en les preguntes que ens podríen fer els de l'equip contrari i en com ens podríam defensar, però que per sort hem pogut respondre sense cap problema.

El nostre grup hem quedat molt satisfetes de la feina realitzada.

Revistes escolars

Avui a classe hem fet un repàs general dels recursos que s'ofereixen en una guia penjada al blink, els recursos son aquests: Pràctica compartida, Projectes en Xarxa, Webs de centres, Revistes escolars, ButlleTIC , XTECRàdio, Bitàcola de mestra TIC, Contes del món, Bloc de l'Edu3.cat, Bloc de música, De les TIC a les TAC, Edu365.cat

Per grups hem analitzat aquests recursos. El meu grup, compost per la Julia Martín, Clara Viñas i jo, hem analitzat les revistes escolars. a continuació he penjat la presentació que hem fet:

Eduwiki

Des de petit grup hem elaborat un article per a Eduwiki. És un projecte escolar de creació col·lectiva de coneixement. Aquest article tracte sobre la papiroflèxia.